15-3-2020
Mira, avui els carrers són ecos de petjades.
No hi ha ulls per als arbres,
i el cel és un desert en la mirada.
Nota el silenci estrany de la llum sense ulls.
Respiren els meus dits en la paraula escrita;
i escric.
Ara que el temps és un lloc.
La casa,
les finestres com ales dels sentits.
El balcó, una porta d’aire en les façanes.
I si la casa és llar,
l’atmosfera tranquil.la de mobles sense pressa.
El murmuri del sol en plantes i façanes.
Idee un pensament, l’imagine;
l’estança del meu cos junts als llavis del mar.
Note l’atzur de l’aigua, el fresseig del seu nom.
La llibertat no és òbvia; accepte aquest segrest.
Em quede a casa, és la pell de tant de món a la intempèrie.
Impressionant Rafa. Em quede sense palabras… D’un gran escriptor. La quarantena es fa més amena amb la poesia