15-3-2020
Mira, avui els carrers són ecos de petjades.

No hi ha ulls per als arbres,
i el cel és un desert en la mirada.

Nota el silenci estrany de la llum sense ulls.

Respiren els meus dits en la paraula escrita;
i escric.

Ara que el temps és un lloc.

La casa,
les finestres com ales dels sentits.

El balcó, una porta d’aire en les façanes.

I si la casa és llar,
l’atmosfera tranquil.la de mobles sense pressa.

El murmuri del sol en plantes i façanes.

Idee un pensament, l’imagine;
l’estança del meu cos junts als llavis del mar.

Note l’atzur de l’aigua, el fresseig del seu nom.

La llibertat no és òbvia; accepte aquest segrest.

Em quede a casa, és la pell de tant de món a la intempèrie.