15-3-2020

15-3-2020
Mira, avui els carrers són ecos de petjades.

No hi ha ulls per als arbres,
i el cel és un desert en la mirada.

Nota el silenci estrany de la llum sense ulls.

Respiren els meus dits en la paraula escrita;
i escric.

Ara que el temps és un lloc.

La casa,
les finestres com ales dels sentits.

El balcó, una porta d’aire en les façanes.

I si la casa és llar,
l’atmosfera tranquil.la de mobles sense pressa.

El murmuri del sol en plantes i façanes.

Idee un pensament, l’imagine;
l’estança del meu cos junts als llavis del mar.

Note l’atzur de l’aigua, el fresseig del seu nom.

La llibertat no és òbvia; accepte aquest segrest.

Em quede a casa, és la pell de tant de món a la intempèrie.

Un comentario sobre “15-3-2020

  1. María G. says

    Impressionant Rafa. Em quede sense palabras… D’un gran escriptor. La quarantena es fa més amena amb la poesia

    Reply

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

Este sitio usa Akismet para reducir el spam. Aprende cómo se procesan los datos de tus comentarios.