Mare (14-4-2020)

Mare,
m’ha despertat l’edat de la nit.

I t’he escrit paraules com llavis,
per a fer-te companyia.

Et duc la matinada apaïsada de les coses,
el moment en què el sol arpeja l’horitzó.

He somniat una veu sense paraules,
com un reflex del pare pronunciant l’infinit.

Mare,
encara que ho parega no estàs sola,

et volem preservar per a la vida.

Mira’t els ulls,
segur que hi veuràs les persones que estimes.

Tin, és per a tu, la bellesa del cel en els braços de l’alba.

Després, et deixaré a la porta queviures i somriures.

Mare, jo no tinc fills,
però em vincule al temps com un trapezi a l’aire.

Recordes el teu cos quan fou la nostra llar?

Tranquil.la, els teus fills estan bé.