Les veus de vent que truquen a la finestra,
les emprentes del cos al sofà
I un somni quasi efímer.

Tendresa d’aigua calenta banyada en silenci,
Espill d’alegries esfervescents
I el café a mig prendre.

Veus de records cridant dins de fotografies,
ball de levetat.
Finestra sense reflexió, ara sols un vidre.

Joc de clar-obscurs , ombres e insomni.
I temps.

Després de tot ens queda temps.